text sambori

  -Heu arreplegat ja la habitació?_Diu una veu irritant _Que heu de començar a netejar!

-Si donya Augusta_respon Nil cansat.

Sara se li queda mirant desde la llitera.

+-Sara!! Diu Henar desde la porta del carrer.

Vos preguntareu que casa de bojos es aquesta. Aquest es el meu dia a dia, 8 adolescents a carrec de una loca , Augusta, estem tancats en un horfanat desde fa ja any, esperant que alguna familia ens adopte. 

Us vaig a presentar una mica mes als meus amics; Nil, el crush de qualsevol adolescent, moreno, ulls verds una mandivula i un sonrriure perfectes.

Sara, la millor amiga de Henar, la tipica que se pilla hasta de una farola.

Manel, ros amb ulls marrons, un xiquet que dede ven menut es prova atrés per el mon de la dansa i del ball.

Bryan, en major de la nostra colla d'amics millor dit, de la nostra familia, protector i valent, medeix aproximadament 1,80m.

Henar, la psicologa, la que ajuda a tots amb els seus problemes, no es molt alta, millor dit es baixeta i amb unes ulleres grans redones.

Oriol, el gracioset del grup,li agrada molt jugar a futbol, moreno i odia escriure.

Leo, un xic rebel, va sempre a la seua, no li agrada gens aprendre coses noves, i aquest somia en ser millonari.

Aurora, jo, la inteligent podriem dir, la mes autonoma i astuta. Men fascina el mon de la lectura i l'escriptura, condretament redactar.

i per ultim Augusta, la dona que dia rere dia ens involucra ens els seus problemes i ens amarga els dies.

Parlant de ella, ara vol que anem a comprar el pa. Tots els matins, de cami a la panaderia, ens trobem amb Thiago, un xiquet, que de tantes vegades que se’l crusem ja ens podriem considerar amics, si no m’equivoque es Italià, però ara viu asi per el treballs dels seus pares. Li em contat a Thiago la nostra situació, i ens ha volgut ajudar. Ens ha donat la gran idea de escapar i ens ha trabat treball a la gran ciutat.Escaparem demà al mati.Per lo tant anem a aprofitar ara, que acabem de arribar a casa per a planejar-ho tot, a par Auguta està dormint.

Al dia seguent…

Piiiiip! Acaba de sonar el despertador. Es el gran moment.

Sar, avui estàs especialment guapa._ Diu Nil

Ja estas així de bon de matí?_ Li digue Leo

Vinga, anem que encara ens pillaran, a part, Thiago ja porta una estona esperant._ Diguè Aurora.

Sisi, Thiago Thiago.._va dir Nil.

Sara es va sonrrojar i li va llençar un inocent somriure.

Brayan va prendre la iniciativaiu va començar a caminar cap a la finestra que dona a les escales de emergencia que es provaben a l’exterior de l’edifici.

Sara es va quedar emrrere i Nil li va donar uns cops a l’esquena per que abançara.Apunt de arribar, ja a les escales on Thiago els estava esperant, s’adonaren que no havíem pensat es que seria la ultima vegada que estarem tots junts. Tots van començar a plorar menys Orion i Leo, es van fer una gran abrçada de despedida.

A Partir d’aquest moment cada u va començar nova vida independent.

Nil per exemple, va començar a treballar en l’obra, i va agafar una molt bona condició física, va començar a jugar a futbol. En canvi Manel va anara un casting per  a un musical molt famós a Paris. Sara va aconseguir el seu somni de ser disenyadora de moda. Leo com no li agradava estudiar es va posar a treballar en un bar. Bryan va crear la seua porpia empresa de alarmes. Henar es va treure la carrera de psicología, i va començar a treballar .Oriol va fer una carrera de informatica.I jo Aurora soc periodista.

20 anys despres vam quedare en el mateix horfanat per reunirmos despres de tant de temps.