2ª versió fitxa de lectura 2ª avaluació" Quan els peus son les teues ales"

"QUAN ELS PEUS SON LES TEUES ALES" FITXA DE LECTURA 2º AVALUACIÓ
SEGONA VERSIÓ

Per començar aquest llibre es diu "quan els peus són les teues ales", el seu autor de Guillem Cabrera és un xic de Tarragona. L'edició d'aquest llibre l'ha fet Marc Cornet en el 2017. L'editorial és Columna. A la meitat del llibre podem trobar un "collage" de fotos de Guillem i la seua família i amics, la composició l'ha fet Víctor igual.
A mi m'ha agradat aquest llibre perquè mai havia llegit un llibre d'aquest tipus. M'ha semblat molt interessant la seua vida, i com està contada; amb molta naturalitat. Ara a continuació contaré els aspectes que més m'han agradat.
Un dels aspectes és que a mi sempre m'ha agradat molt la dansa, de fat abans la practicava. Em pareixia interessant llegir la història d'una persona que ha arribat on volia . Per altra banda m'ha agradat com està escrit. Una cosa que m'ha passat, és que quan estava llegint, em posava en la seua pell i imaginava tot pel que passava i com se sentia.
Per altre costat, que els seus pares foren tan naturals i transparents, i que fora tan real; Com per exemple que no tenien prou diners per a anar a l'escola de Londres. O com les pors que tenia Guillem, els seus canvis d'opinió ( quan va anar a la summer school). En eixa part del llibre em sentia molt identificada. Tot l'esforç que va fer la seua família per que anara a Londres, em va paréixer de ser molt valents.
I per ultim el que vuic destacar, és que mai en els llibres es veu un "collage" de fotos, i m'ha paregut molt interessant i que li aporta realitat a la història.
Fins ací el meu text. En concocció aquest llibre m'ha encantat.

2n 2n

 EL BOSC MERDÓS

Això era i no era en el bosc Merdós, un dia qualsevol els sol solet va eixir vora mar. 

A les 16 del migdia, qui ho diria els gossos es van reunir com cada dia. Sota l'ombra d’aquell abre gran i fort, però aquesta vegada, en ell descansava el pardal Radal i l'Oroneta pepeta.

El gos Mandrós al apropar-se sota l'arbre  va notar una coseta calenteta i pastoseta a més feia mala oloreta.

La gossa Mosa es girà i mirà a l’Oroneta.

-Es teua aquesta merdeta?

- Que dius? Si soc l'Oroneta més neta de tot el planeta- li contestà l'Oroneta enfadada.

-Deixa aquests pardalets-Va dir el gosset Paquet.

- Que sols mengen de lo que troben pel carrer- va afegir la goseta Esperançeta

-Sols mengen cucs i lo que aquelles velles iaies tiren de les sobres- va dir Paquet

-O aquell blat groguet i xicotet- Va dir Esperançeta en cara de gosseta enfadadeta.

El gos Mandrós va dir enfadat- que me estas diguent que que me ha caigut una merdeta de un animal que no te una caseta calenteta com jo?

El pardal va saltar de seguida i li va contestar- Pepeta no els faiges cas que ni un dia aguantarien sense la seua hermosa caseta.

Una veu pel llunyana  va dir Mosa anem cap a casa.

El gos Mandros va dir..

-No te’n vaiges sense espantar a aquests pardals que a més de llevar-nos l'ombra d’aquest arbre, ens han fet una vesprada amargada.

I l' oroneta li diu

 - Amés te has endut una merdeta a la pateta.

Els gossos començaren a lladrar i el pardal Radal comença a xiular, de com i volta una gran familia de pardals van apareixer per l’est a contra vent i començaren a volar i picotejar als gossosgossos asquerosos.

Els gossos es van acovardir i desidiren no tornar mai més a eixe parc.

text sambori

  -Heu arreplegat ja la habitació?_Diu una veu irritant _Que heu de començar a netejar!

-Si donya Augusta_respon Nil cansat.

Sara se li queda mirant desde la llitera.

+-Sara!! Diu Henar desde la porta del carrer.

Vos preguntareu que casa de bojos es aquesta. Aquest es el meu dia a dia, 8 adolescents a carrec de una loca , Augusta, estem tancats en un horfanat desde fa ja any, esperant que alguna familia ens adopte. 

Us vaig a presentar una mica mes als meus amics; Nil, el crush de qualsevol adolescent, moreno, ulls verds una mandivula i un sonrriure perfectes.

Sara, la millor amiga de Henar, la tipica que se pilla hasta de una farola.

Manel, ros amb ulls marrons, un xiquet que dede ven menut es prova atrés per el mon de la dansa i del ball.

Bryan, en major de la nostra colla d'amics millor dit, de la nostra familia, protector i valent, medeix aproximadament 1,80m.

Henar, la psicologa, la que ajuda a tots amb els seus problemes, no es molt alta, millor dit es baixeta i amb unes ulleres grans redones.

Oriol, el gracioset del grup,li agrada molt jugar a futbol, moreno i odia escriure.

Leo, un xic rebel, va sempre a la seua, no li agrada gens aprendre coses noves, i aquest somia en ser millonari.

Aurora, jo, la inteligent podriem dir, la mes autonoma i astuta. Men fascina el mon de la lectura i l'escriptura, condretament redactar.

i per ultim Augusta, la dona que dia rere dia ens involucra ens els seus problemes i ens amarga els dies.

Parlant de ella, ara vol que anem a comprar el pa. Tots els matins, de cami a la panaderia, ens trobem amb Thiago, un xiquet, que de tantes vegades que se’l crusem ja ens podriem considerar amics, si no m’equivoque es Italià, però ara viu asi per el treballs dels seus pares. Li em contat a Thiago la nostra situació, i ens ha volgut ajudar. Ens ha donat la gran idea de escapar i ens ha trabat treball a la gran ciutat.Escaparem demà al mati.Per lo tant anem a aprofitar ara, que acabem de arribar a casa per a planejar-ho tot, a par Auguta està dormint.

Al dia seguent…

Piiiiip! Acaba de sonar el despertador. Es el gran moment.

Sar, avui estàs especialment guapa._ Diu Nil

Ja estas així de bon de matí?_ Li digue Leo

Vinga, anem que encara ens pillaran, a part, Thiago ja porta una estona esperant._ Diguè Aurora.

Sisi, Thiago Thiago.._va dir Nil.

Sara es va sonrrojar i li va llençar un inocent somriure.

Brayan va prendre la iniciativaiu va començar a caminar cap a la finestra que dona a les escales de emergencia que es provaben a l’exterior de l’edifici.

Sara es va quedar emrrere i Nil li va donar uns cops a l’esquena per que abançara.Apunt de arribar, ja a les escales on Thiago els estava esperant, s’adonaren que no havíem pensat es que seria la ultima vegada que estarem tots junts. Tots van començar a plorar menys Orion i Leo, es van fer una gran abrçada de despedida.

A Partir d’aquest moment cada u va començar nova vida independent.

Nil per exemple, va començar a treballar en l’obra, i va agafar una molt bona condició física, va començar a jugar a futbol. En canvi Manel va anara un casting per  a un musical molt famós a Paris. Sara va aconseguir el seu somni de ser disenyadora de moda. Leo com no li agradava estudiar es va posar a treballar en un bar. Bryan va crear la seua porpia empresa de alarmes. Henar es va treure la carrera de psicología, i va començar a treballar .Oriol va fer una carrera de informatica.I jo Aurora soc periodista.

20 anys despres vam quedare en el mateix horfanat per reunirmos despres de tant de temps.

Infografía determinante

Infografía de la “b”

Ortografía de la H

Diálogo